Els bombardejos sobre la ciutat de València es van produir des de gener de 1937 fins a març de 1939. Van començar poc després del trasllat de la capitalitat de la República i tenien com a objectiu tant impedir les importacions de queviures i material bèl·lic a través del port com impossibilitar les exportacions. També pretenien sembrar el terror en la rereguarda republicana, que vivia allunyada del front. La Campanya de Llevant avançava lentament i només després de la caiguda d’Aragó, el 1938, València es va convertir en objectiu militar per a l’exèrcit de terra.

Després de durs combats, l’exèrcit franquista va avançar pel Maestrat i va prendre Castelló de la Plana a juliol de 1938. A partir d’ací, els rebels van tractar de fixar el front en l’eix Sogorb-Sagunt per a, una vegada allí, avançar cap a València. Però este avanç cap a la ciutat es va veure aturat per les línies de fortificació disposades per la República, concretament per la denominada línia XYZ, després de la qual es trobava una segona línia defensiva coneguda com La Immediata. Totes estes defenses, juntament amb l’ofensiva republicana a l’Ebre, van detindre l’avanç franquista. València no va ser presa per la infanteria, però sí que va ser bombardejada, fonamentalment per l’aviació italiana, però també per l’alemanya i pels vaixells de guerra de la marina franquista.