02.

AVIACIÓ

La irrupció del feixisme a Itàlia i un important rearmament alemany, després de l’arribada d’Hitler al poder, van plantejar la possibilitat d’un conflicte a escala europea i la necessitat de desenvolupar aeronaus que atorgaren la superioritat aèria. Este escenari, al costat de la teoria del poder aeri de Douhet, Wever i Mitchell, va impulsar el progrés en l’aeronàutica, la qual va experimentar avanços tecnològics revolucionaris que van transformar la indústria i l’aviació militar gràcies al sorgiment d’avions més ràpids, eficients i capaços, que incorporaven grans innovacions en disseny, materials i motorització.

La Guerra Civil va servir com a camp de proves per a moltes d’estes novetats i els dos bàndols, republicà i franquista, van comptar amb el suport de potències estrangeres que els van proporcionar avions moderns i pilots experimentats. També es van assajar noves estratègies i tàctiques de combat —com el bombardeig en picat utilitzat per la Legió Còndor alemanya—, que van donar forma al futur de l’aviació militar a tot el món i van facilitar que el personal militar obtinguera experiència en combat.

L’aviació va emergir com una eina capaç de redefinir l’estratègia militar i el panorama bèl·lic en brindar una perspectiva única sobre el camp de batalla. Les forces aèries van resultar essencials, tant per a tasques de reconeixement i suport a les tropes en terra, com per a assetjar l’enemic amb bombardejos sobre les seues ciutats, ports, etc. A més, la seua capacitat per a transportar subministraments i reforços ràpidament a àrees clau, va augmentar la mobilitat i l’eficiència de les forces combatents.

Avions de caça com el Messerschmitt Bf 109 alemany i el Fiat CR.32 italià van mostrar la seua superioritat en combat aeri gràcies a la velocitat i la maniobrabilitat. Els caces soviètics Polikarpov també van tindre un paper significatiu. L’I-15, conegut com Camús, era recognoscible per les seues ales en forma de gavina, i l’I-16, sobrenomenat Mosca per la seua agilitat i capacitat de combat, va ser un dels primers caces monoplà a entrar en servici.

Quant als bombarders, va destacar l’ús del Junkers Dj. 52, avió de transport adaptat per a missions de bombardeig, i del Savoia Marchetti SM.79 italià, que va influir en el desenvolupament de futurs bombarders per la seua velocitat i capacitat de càrrega.

A Madrid, Barcelona, Bilbao, Durango, Guernica, Santander, Gijón, Sagunt, Cartagena, València i la resta del litoral mediterrani va quedar patent la capacitat devastadora de la força aèria i el seu terrible impacte en la població civil. La guerra espanyola va demostrar com l’aviació podia influir en el curs d’un conflicte armat, i va anticipar el seu paper crucial en la Segona Guerra Mundial i en conflictes posteriors.

LA FORÇA AÈRIA REPUBLICANA

Després de l’alçament militar liderat per Franco el 1936, el govern republicà va reconéixer la importància estratègica del control de l’aire i va començar a organitzar i mobilitzar els seus recursos aeris. La nova Força Aèria de la República va nàixer de la reorganització de diverses unitats aèries preexistents ―moltes de les quals estaven compostes per avions i pilots que s’havien mantingut lleials al govern democràtic― i de la necessitat de formar nous pilots ―per a reemplaçar els aviadors militars i civils de preguerra i els voluntaris estrangers― després de la internacionalització del conflicte. 

Poc després, es va fer pública la primera convocatòria de places per a la formació de pilots militars, els aspirants de la qual havien de superar uns exàmens físics i teòrics exigents. Aquells que ho van aconseguir van passar a formar-se tant a Espanya com a França o l’URSS. El govern republicà va establir a Espanya escoles de pilots, metralladors-bombarders i mecànics, en les quals van completar la seua formació 441 aviadors militars. Paradoxalment, va arribar un moment en què, amb l’arribada dels pilots formats a França i l’URSS, va haver-hi un excés de personal volant en relació amb el nombre d’aparells de l’aviació governamental.

El bàndol republicà va mantindre la superioritat aèria, només començada la guerra, durant un breu període de temps, fins que el bàndol nacional es va reforçar amb l’arribada dels avions Junkers Dj. 52 i Heinkel He-51 alemanys, i els Savoia Marchetti SM81 i Fiat CR-32 italians. Al novembre de 1936, l’URSS va enviar un important cos aeri expedicionari en ajuda de la República ―en el qual destacaven els veloços bombarders bimotors, Katiuskes, els caces biplans I-15 o Xatos, i els nous monoplans I-16, sobrenomenats Mosques― fet que va tornar a equilibrar les forces dels dos contendents, però l’arribada de més ajuda militar al bàndol revoltat va consolidar la seua supremacia aèria.   

Malgrat la valentia i la determinació de la Gloriosa, el lema de la qual era «nervi i cor», ni l’arribada d’equipament soviètic, ni l’ajuda de Mèxic, ni la compra de material aeri van aconseguir pal·liar la falta de subministrament de material bèl·lic, que va ser una de les causes fonamentals de la derrota de la República.

 

LA AVIACIÓ NACIONAL

La força aèria franquista, coneguda com aviació nacional, va ser crucial durant la Guerra Civil i les seues accions van contribuir a la victòria final del bàndol revoltat el 1939. La Legió Còndor i l’Aviació Legionària, provinents d’Alemanya i Itàlia, respectivament, van proporcionar un suport essencial a les forces franquistes i van determinar la seua superioritat aèria sobre la republicana en subministrar-los aparells amb una tecnologia aeronàutica molt avançada.

La Legió Còndor, enviada per Hitler, va demostrar el seu poder en sòl espanyol assajant noves estratègies de guerra que posteriorment va utilitzar en la II Guerra Mundial. Este contingent, compost per avions, pilots i personal militar, va exercir un paper clau en diversos enfrontaments, emprant tàctiques de bombardeig que van generar gran controvèrsia, a causa del seu impacte indiscriminat en la població civil i la destrucció d’infraestructures no militars. El bombardeig de Guernica es va convertir en un símbol internacional dels horrors de la guerra moderna.

En resposta a la petició d’ajuda per part de Franco, Mussolini va fer arribar a Mallorca aeronaus i pilots que van integrar l’Aviazione Legionària delle Baleari. L’aviació italiana va aportar la seua experiència i habilitats aèries al bàndol franquista, i va llançar milers d’accions d’atac que van assolar el Llevant peninsular. Els bombardejos sobre les ciutats de la rereguarda republicana van ser incessants i l’assetjament a la marina enemiga per tot el Mediterrani va tallar vies de subministrament vitals per a la República.

El llegat de la Legió Còndor i l’Aviació Legionària en la Guerra Civil Espanyola va transcendir l’àmbit militar i va servir com a recordatori de les conseqüències de la intervenció estrangera en els conflictes interns d’un país.

AVIADORS REPUBLICANS

PROYECTILS

AVIONS DE CAÇA I BOMBARDERS

Altres capítols

Accedir al web de: