La irrupció del feixisme a Itàlia i un important rearmament alemany, després de l’arribada d’Hitler al poder, van plantejar la possibilitat d’un conflicte a escala europea i la necessitat de desenvolupar aeronaus que atorgaren la superioritat aèria. Este escenari, al costat de la teoria del poder aeri de Douhet, Wever i Mitchell, va impulsar el progrés en l’aeronàutica, la qual va experimentar avanços tecnològics revolucionaris que van transformar la indústria i l’aviació militar gràcies al sorgiment d’avions més ràpids, eficients i capaços, que incorporaven grans innovacions en disseny, materials i motorització.
La Guerra Civil va servir com a camp de proves per a moltes d’estes novetats i els dos bàndols, republicà i franquista, van comptar amb el suport de potències estrangeres que els van proporcionar avions moderns i pilots experimentats. També es van assajar noves estratègies i tàctiques de combat —com el bombardeig en picat utilitzat per la Legió Còndor alemanya—, que van donar forma al futur de l’aviació militar a tot el món i van facilitar que el personal militar obtinguera experiència en combat.
L’aviació va emergir com una eina capaç de redefinir l’estratègia militar i el panorama bèl·lic en brindar una perspectiva única sobre el camp de batalla. Les forces aèries van resultar essencials, tant per a tasques de reconeixement i suport a les tropes en terra, com per a assetjar l’enemic amb bombardejos sobre les seues ciutats, ports, etc. A més, la seua capacitat per a transportar subministraments i reforços ràpidament a àrees clau, va augmentar la mobilitat i l’eficiència de les forces combatents.
Avions de caça com el Messerschmitt Bf 109 alemany i el Fiat CR.32 italià van mostrar la seua superioritat en combat aeri gràcies a la velocitat i la maniobrabilitat. Els caces soviètics Polikarpov també van tindre un paper significatiu. L’I-15, conegut com Camús, era recognoscible per les seues ales en forma de gavina, i l’I-16, sobrenomenat Mosca per la seua agilitat i capacitat de combat, va ser un dels primers caces monoplà a entrar en servici.
Quant als bombarders, va destacar l’ús del Junkers Dj. 52, avió de transport adaptat per a missions de bombardeig, i del Savoia Marchetti SM.79 italià, que va influir en el desenvolupament de futurs bombarders per la seua velocitat i capacitat de càrrega.
A Madrid, Barcelona, Bilbao, Durango, Guernica, Santander, Gijón, Sagunt, Cartagena, València i la resta del litoral mediterrani va quedar patent la capacitat devastadora de la força aèria i el seu terrible impacte en la població civil. La guerra espanyola va demostrar com l’aviació podia influir en el curs d’un conflicte armat, i va anticipar el seu paper crucial en la Segona Guerra Mundial i en conflictes posteriors.
