Segons Xabier Irujo, podem classificar els bombardejos en tàctics, estratègics i de terror:

Un bombardeig tàctic és un atac aeri en el marc d’una batalla, dirigit contra objectius concrets d’interés militar immediat, com ara tropes, instal·lacions o equipament militar en el context d'una batalla. Així, els avions proporcionen suport aeri de proximitat a les forces terrestres, i reforcen directament les operacions en terra, o bé, ataquen objectius que estan distants del camp de batalla, però que formen part del teatre d’operacions. Per a estes accions es van utilitzar, en general, bombarders de grandària mitjana, així com avions d’atac a terra i fins i tot caces.

Un bombardeig estratègic és una missió aèria independent de les operacions navals o terrestres dirigida contra objectius d’interés militar situats lluny de les zones de combat, com ara fàbriques o depòsits, nusos de comunicacions, ports o aeroports, etc. En el curs d’estes accions es va preferir l’ús de bombarders grans, amb una gran autonomia de vol, així com avions d’atac a terra.

Un bombardeig de terror és un atac aeri la finalitat del qual és destruir la moral de l’enemic, reduir-ne la resistència i, per consegüent, provocar-ne la rendició mitjançant un atac intens i inesperat contra un objectiu de gran valor simbòlic. Els bombardejos de terror augmenten la seua efectivitat com més gran és el nivell de destrucció material i quan la campanya és constant i es prolonga en el temps. Els objectius més comuns són ciutats obertes o indefenses i les víctimes, fonamentalment civils.

Al voltant de les huit de la vesprada, València es va veure sacsejada per un criminal bombardeig que va produir el caos i va causar un gran nombre de víctimes. Els avions van creuar la ciutat de sud a nord i, malgrat la immediata resposta de les defenses antiaèries, van deixar caure més de quaranta bombes, algunes d’elles incendiàries.

Poc després del bombardeig, el jutge Juan García Vallejo, del Jutjat d’Instrucció número 5 de València, va dictar una provisió per a iniciar les diligències relatives als efectes causats pel bombardeig. Esta instrucció parla d’un total de 111 persones ferides, 70 de les quals van ser ateses a l’Hospital Provincial i la resta en diferents centres sanitaris de la ciutat.

En el mateix expedient consten 53 víctimes mortals. D’estes, 38 es van traslladar al Depòsit Judicial en els moments posteriors al bombardeig i el cadàver d’un soldat va ser traslladat a l’Hospital Militar. Altres nou víctimes ―tres el dia 16, cinc el dia 17 i una el dia 18― van ser localitzades entre els enderrocs dels edificis afectats per les bombes a la plaça de Pau Casals, i quatre més  dels ferits van morir en dies posteriors en l’Hospital Provincial. Finalment, una dona va morir el dia 17 de maig a sa casa a conseqüència de les ferides patides. 

La major part de les morts es van produir a l’entorn de les places del Picador ―actual plaça dels Pinazo― on van morir díhuit persones; Pau Casals ―actual plaça de Sant Esteve― amb onze morts, i Ausiàs March ―actual plaça d’Alfons El Magnànim― amb quatre víctimes mortals.